Ara per ara vivim en una societat en la qual tenim la necessitat de consumir, per a tot hem de pagar. Els anuncis als mitjans de comunicació ens produeixen una falsa sensació de que hem de gastar diners per a ser feliços.
Des de l'any 2008, Espanya i tot el món ha patit profund crac econòmic comparable al del 1929 a la borsa dels Estats Units. El govern de l'inútil del “Zapatitos” va negar des d'un començament la crisi i ho va descriure com una petita baixada econòmica.
Tres anys després, encara arrosseguem aquesta crisi. Les families més humils es veuen obligades a estalviar, a retallar gastos, no permetre's luxes innecessaris ja que moltes families han perdut els seus llocs de treball.
Cada familia es un món, la meva familia no ha notat brutalment la crisi, però si que ha patit alguns petits canvis. El poc treball del meu pare i el baix sou de la meva mare han fet que hagi de deixar el bàsquet i altres activitats extraescolars.
Amb la crisi el preu dels productes ha augmentat, en canvi la majoria dels salaris han baixat, per tant només es pot accedir als productes de màxima necessitat, en canvi aquests sous tan baixos ens impideixen adquirir les últimes tecnologies.
Tot i que diuen que el final d'aquesta crisi s'apropa jo opino que encara ens queden uns cinc anys d'estalvi i patiment.
